RSC: la asignatura pendiente de muchas asesorías de empresa.

Mientras que la Administración y Agencias de colocación públicas y privadas hacen verdaderos esfuerzos por incentivar la contratación de colectivos hoy excluídos del mercado laboral, algunas asesorías empresariales recomiendan a sus empresarios asesorados a seguir en el mundo de la piratería empresarial.

Ejemplo: La Generalitat de Catalunya saca una línea de subvención para la contratación de personas mayores de 45 años. La subvención alcanza los 12000 € si se formaliza un contrato de 12 meses a jornada completa, con un salario según convenio de entre 9.380 a 24.000 euros (el 95% de las ofertas laborales están dentro de esos márgenes salariales).Dicho de otra forma, un trabajador a jornada completa cuyo coste empresa es de unos 18000 euros al año,  le saldría al empresario por 6000 euros al año, y el trabajador estaría cotizando a jornada completa y cobrando un salario según convenio. Negocio redondo: win-win.

El empresario que estaba convencido de la contratación, y cuya tesorería podía asumir la posible demora de la subvención (ya que no se abona inmediatamente), se echa repentinamente para atrás cuando su asesoría de empresas le dice que es mejor contratar a alguien a media jornada (para hacer la jornada entera), y que le pague en B 200 eurillos añadidos al salario de nómina. ¡Mundo de piratas!.  La asesora dice que piensa en su cliente, y que es mejor media jornada en negro, cuyo coste a fin de año es de 9000 euros más el “negro”, que los 6000 euros x año que yo le proponía.  ¿dónde está la legalidad de esa asesoría?¿y dónde la responsabilidad social?.

 

 

 

 

 

Sistemes de pagament

Resum

Cal distingir entre terminis i mitjans de cobrament i pagament:

  • Els terminis fan referència al moment en què s’efectua el pagament a partir de la data de lliurament de la mercaderia.
  • Els mitjans de cobrament i pagament són els documents i les formalitats que s’utilitzen per fer efectiu el pagament.

Els terminis poden ser:

  • Pagament avançat o bestreta.
  • Pagament al comptat.
  • Pagament ajornat: pot ser a curt termini o bé a llarg termini.

Els mitjans de pagament poden ser:

  • En efectiu o en metàl·lic.
  • Transferència.
  • Ingrés en compte.
  • Targeta electrònica.
  • Domiciliació bancària.
  • Xec.
  • Lletra de canvi.
  • Pagaré.
  • Gir postal.
  • Contra reemborsament.

Segons el mitjà de cobrament o pagament utilitzat, es crearan uns documents que poden ser, per ells mateixos, documents de cobrament i pagament, o bé es generaran uns justificants per acreditar que l’operació s’ha dut a terme.

En les operacions de compravenda, els documents més habituals són:

  • El rebut tradicional. És el document que emet la persona que cobra un import i que lliura a qui el paga, com a justificant d’aquesta quantitat que ha rebut. A través d’aquest document s’acredita que el comprador ha pagat part o la totalitat de la seva compra.
  • L’ordre de transferència bancària. És el document que ordena una transferència bancària.
  • El rebut bancari. És el document de cobrament que s’utilitza en la domiciliació bancària.
  • El xec. És un document que conté una ordre de pagament d’una quantitat determinada amb càrrec al compte de l’emissor (deutor).
    • Els requisits del xec estan regulats per llei.
    • Formes d’emetre els xecs: al portador o nominatiu.
    • Tipus de xecs:
      • Xec barrat. Pot ser un xec barrat general o un xec barrat especial.
      • Xec conformat.
      • Xec bancari.
  • La lletra de canvi. És un document en què una persona (lliurador) ordena a una altra (lliurat) pagar una determinada quantitat de diners en una data concreta (venciment) a una tercera persona (tenidor), normalment una entitat de crèdit.
    • Els requisits de la lletra de canvi estan regulats per llei.
    • La lletra de canvi s’ha de presentar al pagament en el lloc assenyalat el dia del venciment o bé l’endemà laborable o bé dos dies laborables després de la data de venciment.
    • La llei estableix diferents formes d’expressar el venciment.
  • El pagaré. És un document que conté una promesa de pagament d’un determinat import, en el seu venciment i en el lloc indicat, a la persona indicada o a l’ordre d’aquesta o d’una altra persona igualment identificada.
    • Els tipus de pagaré són:
      • Pagaré d’empresa
      • Pagaré de compte bancari

Cadascun dels mitjans de pagament porta associat un procediment (una forma de fer) pautat i regulat, que fa que aquestes diferents modalitats de pagament siguin una pràctica habitual en les relacions comercials entre empreses.

Les persones que han de signar els documents de pagament o cobrament seran:

  • El deutor (qui ha de pagar): en el xec, el pagaré i l’ordre de transferència.
  • El creditor (qui ha de cobrar): en el rebut bancari i la lletra de canvi.

En la lletra de canvi també apareix l’acceptació com una formalització addicional que pot suposar que el deutor no la signa però quan arriba el venciment la paga; o bé, el deutor signa la lletra de canvi.

L’aval és una declaració canviària que es consigna en una lletra de canvi, xec o pagaré i que té per objecte assegurar-ne el pagament, ja que s’obliga una persona, l’avalista, a satisfer-ne l’import en el cas que no ho faci la persona per qui es va obligar, l’avalat.

L’endós és un procediment especial de transmissió de lletres de canvi, xecs i pagarés, i tots els drets del seu cobrament que fa el tenidor, endossant, a favor d’una altra persona, endossatari, amb subjecció a certs requisits formals.

Les principals característiques dels procediments de cada mitjà de pagament són les descrites a continuació:

  • Transferència bancària
    • Moment del cobrament. Dependrà de l’entitat des d’on s’ha fet la transferència: si és la mateixa del beneficiari, podrà disposar dels diners el mateix dia, però si és diferent haurà d’esperar fins a dos dies hàbils després.
    • Moment del pagament. Immediat.
    • Cost (de pagament). Si la transferència és a un compte d’una altra entitat, l’entitat que rep l’ordre de transferència habitualment carregarà comissions bancàries. Entre comptes d’una mateixa entitat, no tindrà cap cost. Les empreses solen negociar amb les entitats financeres el cost d’aquestes operacions.
    • Justificant de pagament. Serà la còpia de l’ordre de transferència segellada pel banc.
  • Targeta bancària.
    • Moment del pagament. Segons sigui una targeta de dèbit o de crèdit.
    • Cost de pagament. Pel servei de targeta bancària, independentment de l’ús que se’n faci, les entitats financeres cobren una petita quota anual.
    • Justificant de pagament. Seran els tiquets expedits en les operacions fetes amb targeta.
    • Moment del cobrament: Entre 1 i 2 dies després.
    • Cost de cobrament. Les entitats financeres cobraran una comissió al venedor per aquest servei que, moltes vegades, es pacta entre les parts. Per això, en certs establiments o negocis, es demana un import mínim de compra si es vol pagar amb targeta.
  • Domiciliació bancària.
    • Moment del pagament. En la data del venciment.
    • Justificant del pagament. Quan es faci el càrrec en el compte del deutor, l’entitat financera li enviarà un rebut normalitzat com a justificant del pagament efectuat.
    • Moment del cobrament. En la data del venciment, a no ser que es negociï amb l’entitat financera un sistema de finançament per avançar la disposició dels fons.
    • Cost de cobrament. L’entitat financera cobrarà una comissió per gestionar el cobrament.
  • Xec
    • Moment del cobrament. Immediat, però si l’ingressa en una entitat financera diferent de la del compte del xec, no en podrà disposar fins passats uns dies des de l’ingrés.
    • Moment del pagament. En el moment de fer efectiu el pagament al prenedor.
    • Cost (de cobrament). Si es cobra un xec des d’una entitat diferent de la del xec, aquesta entitat cobrarà una comissió per la gestió. Des de la mateixa entitat, no es cobra cap comissió.
    • Justificant de pagament. Caldrà un rebut tradicional o la signatura en la factura.
  • Lletra de canvi.
    • Moment del cobrament. En la data del venciment, a no ser que es negociï amb l’entitat financera un sistema de finançament per avançar la disposició dels fons.
    • Moment del pagament. En la data de venciment.
    • Cost (de cobrament). Per la gestió de cobrament, l’entitat bancària cobrarà una comissió.
    • Justificant de pagament. Serà la mateixa lletra de canvi, que serà lliurada al deutor un cop l’hagi pagada.
  • Pagaré
    • Moment del cobrament. En la data del venciment, a no ser que es negociï amb l’entitat financera un sistema de finançament per avançar la disposició dels fons.
    • Moment del pagament. En la data de venciment.
    • Cost (de cobrament). Com en el xec, si es cobra des d’una entitat diferent de la del pagaré, aquesta entitat cobrarà una comissió per gestionar-lo. Des de la mateixa entitat, no es cobra cap comissió.
    • Justificant de pagament. Caldrà un rebut tradicional o la signatura en la factura.
  • Gir postal
    • Moment del cobrament. Segons la modalitat de gir postal.
    • Moment del pagament: Immediat.
    • Cost (de pagament). Els operadors postals cobren pel servei, generalment un import fix més un percentatge sobre l’import girat.
    • Justificant de pagament. El document del gir.
  • Contra reemborsament
    • Moment del cobrament. Al cap de pocs dies.
    • Moment del pagament. Immediat.
    • Cost. Habitualment, el venedor cobra al comprador les despeses de l’enviament perquè així es pacta quan es contracta l’operació de compravenda.
    • Justificant. Tot i que si no es paga no lliuren el paquet, convé demanar l’albarà de lliurament on consti l’import pagat.

En cas d’impagament d’una lletra, un xec o un pagaré, la Llei canviària i del xec preveu el protest abans d’acudir a la via executiva (execució canviària).

El protest és un acte notarial que serveix per acreditar que s’ha produït la falta d’acceptació de la lletra o del pagament d’algun dels documents, i és requisit legal necessari per a l’exercici de l’acció canviària executiva.

El finançament de documents a termini és una forma que té l’empresa d’obtenir diners a través d’aquells documents que justifiquen que en un futur es transformaran en diners.

Per finançar-se amb documents de cobrament a termini, cal la intermediació de les entitats financeres, que cobraran uns interessos a canvi d’avançar a l’empresa l’import d’aquests documents.

Els documents de cobrament que permeten operar a l’empresa en aquest sentit són els efectes comercials (rebuts, lletres de canvi i rebuts).

Les principals modalitats per rebre els diners anticipadament a canvi dels documents són les següents:

  • El descompte d’efectes comercials. És el procediment a través del qual una entitat financera avança el nominal dels efectes comercials que s’endossen a aquesta entitat. L’entitat s’encarregarà de gestionar-ne el cobrament quan arribi el venciment.
  • La bestreta sobre rebuts bancaris. L’entitat avança l’import total dels rebuts emesos, ingressant-los en el seu compte corrent i més endavant cobrarà interessos només sobre la quantitat que utilitzi d’aquest import total, i unes comissions per la gestió del cobrament. Aquest servei de crèdit és similar a la pòlissa de crèdit.
  • El facturatge. És un servei que ofereixen les entitats financeres i altres empreses especialitzades que consisteix a gestionar el cobrament de documents mercantils (factures). Es tracta que una empresa faci d’intermediàriaentre venedor i comprador, amb moltes possibilitats, una de les quals és obtenir un finançament amb l’avançament de l’import de les factures cedides.

Els sistemes de pagament han evolucionat al llarg del temps i també s’han adaptat a l’era digital actual.

El comerç electrònic és una modalitat de compravenda a distància que consisteix a adquirir productes o serveis a través d’Internet, des d’on es fa la comanda i, en alguns casos, fins i tot l’ordre de pagament.

Es poden fer les transferències de diners entre comprador i venedor en una compravenda electrònica pels mitjans següents:

  • Mitjans de pagament tradicional: contra reemborsament, gir postal, ingrés en compte o Quik Pay.
  • Mitjans de pagament electrònic: targeta electrònica, moneder electrònic, banca electrònica o PayPal.

Els mitjans de pagament electrònics han de garantir la seguretat i l’anonimat dels usuaris.

S’anomena banca electrònica l’ús de les eines que les entitats bancàries posen al servei dels clients per fer les operacions bancàries a través d’Internet. També pot rebre el nom de banca en línia (online) o banca virtual.

Alguns dels serveis habituals en la banca electrònica són consultes, operacions bancàries, contractacions, simuladors i calculadores, programació de transferències, servei d’alertes i productes específics per a determinats col·lectius, entre d’altres.

Els quaderns bancaris o normes AEB (Associació Espanyola de la Banca) són uns protocols comuns que fixen les característiques dels fitxers informàtics emesos o rebuts per una entitat financera, perquè es puguin intercanviar i operar amb totes les entitats bancàries del país.

Les aplicacions informàtiques de facturació i gestió d’empresa també incorporen les eines necessàries per crear i gestionar el procés de cobrament i pagament, i els seus documents.

L’aplicació informàtica que s’estudia en aquesta unitat és el programa FactuSOL. Els seus principals procediments es descriuen a continuació.

Abans de gestionar els cobraments o els pagaments de les operacions de compravenda, cal disposar de la informació necessària.

  • Des de la pestanya Administración es crearan:
    • Bancs: amb les entitats de crèdit que utilitzarà l’empresa per tramitar tant els seus pagaments com cobraments.
    • Caixa i comptes corrents: són uns comptes de FactuSOL on quedaran registrats els moviments de diners que es generen en els pagaments i els cobraments, però només si estan definits en les contrapartides utilitzades.
    • Contrapartides de pagament i cobrament: defineixen en quin compte (caixa o compte corrent) cal registrar els moviments que es generen en els pagaments i els cobraments.
  • Des de la pestanya Compras o Ventas es crearan:
    • Formes de pagament i cobrament: inclourà totes les formes de pagament i cobrament que utilitzarà el programa, i des d’on es dissenyaran els càlculs dels seus venciments i imports respectius, entre altres dades.

Per al pagament de les compres, des de l’apartat Pagos de la pestanya Administración es poden generar:

  • Pagarés: seran pagarés d’empresa per ser impresos en paper.
  • Transferències: permet fer pagaments reals en suport digital, creant un fitxer amb el format bancari quadern 34 per enviar-lo posteriorment al banc a través d’Internet.

Després d’efectuar els pagaments, s’hauran de registrar des de l’opció Pagos de la solapa Administración, o des de l’opció Pagar que es troba a Facturas recibidas de la solapa Compras, entre altres possibilitats.

Per al cobrament de les vendes, des de l’apartat Cobros de la pestanya Administración es poden generar:

  • Rebuts: per cobrar les factures en diferents terminis o per imprimir-los per ser domiciliats o per lliurar-los com a justificant d’un pagament.
  • Remeses de factures o rebuts: permet fer cobraments en suport digital, creant un fitxer amb el format bancari quadern 19 o quadern 58, segons si es tracta d’una domiciliació o d’un descompte d’efectes respectivament, per enviar-lo posteriorment al banc a través d’Internet.

Després d’efectuar els cobraments, s’hauran de registrar segons el document de què es tracti:

  • Factures o albarans: des de l’opció Cobros de la solapa Administración, o des de l’opció Cobrar que es troba a Albaranes o a Facturas de la solapa Ventas, entre altres possibilitats.
  • Bestretes: des de l’opció Anticipos de la solapa Administración. Posteriorment s’haurà d’aplicar cada bestreta a un document concret.
  • Remeses: des de l’opció Cobrar després de fer clic a la icona Remesas de la solapa Administración.

Es poden consultar els pagaments i els cobraments fets, l’estat dels documents (pagats, cobrats o pendents), l’estat de deutes amb els proveïdors o dels clients, etc. des de diferents ubicacions del programa: es poden fer per pantalla i també es poden obtenir informes en paper o en fitxers des de la pestanya Informes.

Font: Institut Obert de Catalunya

Las 4 P de marqueting MIX

marketing-mixLa mezcla de marqueting o márqueting mix es  “todo el conjunto de variables de marketing que prepara una empresa para producir el efecto que se desea en los consumidores“. Este efecto es influir sobre la demanda del producto a ofrecer, buscando que se adquiera cada vez más y por un número mayor de personas.

Tradicionalmente, el marketing mix se ha basado en la combinación de las Cuatro P: producto, precio, plaza y promoción.

Su tratamiento adecuado es sinónimo de éxito para la empresa a través de la creación de valor para el cliente y su satisfacción.

¿Cuáles son las Cuatro P?

Como variables estratégicas podemos citar: El producto y la Plaza. Se definen como estratégicas porque no suelen modificarse con frecuencia. Una vez definidas se mantienen durante largo tiempo.

El Producto es el bien o servicio que consumimos, la cerveza de la tarde, la tinta de impresora que has comprado, la verdura que te venden en la tienda de tu barrio, la atención que has recibido en la peluquería o en el restaurante.

Todas nuestras decisiones de compra están influídas por múltiples factores: la pluralidad de opciones, el prestigio de la marca, la composición del producto o la atención esperada. Todo ello, tiene que ver con la idea de producto, y tiene que ver con sus características físicas, la composición, la textura, la medida…y un equilibrio entre la calidad ofrecida y la calidad percibida por el cliente.

La Plaza hace referencia tanto a las variables de distribución como las variables de ubicación de la empresa o de los productos. En la política de distribución se define el transporte y almacenamiento del producto, así como todas las variables relacionadas con la ubicación física del punto de venta: emplazamiento, accesibilidad, decoración, música, olores…

Como variables tácticas tenemos el precio y la promoción.  Son tácticas porque estas políticas son modificables con cierta frecuencia, en función de factores como el comportamiento de la competencia, la saturación del mercado, el ciclo de vida del producto, y el volumen de ventas, entre otros.

El Precio es lo que pagamos por el producto o servicio. Dentro de la política de precios, se define los descuentos, facilidades de pago, medios de pago….El precio se relaciona con el segmento de clientes a los que se ofrece el producto, con la percepción del comprador acerca del valor del producto,  el coste de los insumos de la empresa, etc… Es decisión de la empresa si prefiere vender masivamente a un precio accesible o realizar ventas exclusivas a un precio más alto, pero llegando a menos clientes.

La Promoción, incluye la publicidad offline y online, las muestras,la comunicación con el cliente, las redes sociales….

Nuevas visiones del Marqueting MIX.

Además de las 4 P tradicionales, a lo largo de los años se han ido añadiendo nuevos factores a tener en cuenta. Principalmente:

  • Los procesos.
  • El cliente.
  • Las personas.
  • La imagen y comunicación corporativa.

Bibliografía

Kotler, Philip y Armstrong, Gary. Mercadotecnia, PEARSON EDUCACIÓN, México, 2012.

Baltasar Santos